El
tema de l'entrada d'avui és el pas de l'escola transimissiva o
tradicional a l'escola constructiva. Per fer aquesta entrada em
basaré en el que he llegit en els capítols de l'un al quatre en el
llibre Ensenyar
o aprendre
de Francesco Tonucci i en un la seva conferència donada divendres
passat dia 17 d'octubre de 2014 en la UIB, que em va ser molt útil perquè jo abans pensava que el millor per ensenyar als nens era el model actual de dividir-los per edats, però després d'aquesta conferència m'ha fet reflexionar i adonar-me que cal dividir als nens per classes però segons el coneixement que ells tinguin de base.
Per
poder explicar el pas de l'escola transmissiva a l'escola
constructiva cal obsevar que tradicionalment i segons les paraules de
Tonucci “hi
havia una escola per a tots, però orientada per a pocs”
això vol dir com a partir de la Segona Guerra Mundial hi ha hagut un
canvi de mentalitat i s'ha realitzat l'escolarització de tota la
població en edat escolar, però sense tenir en compte que ja no tots
els alumnes tenien la base cultural que ofereien les famílies i que
en aquesta societat no tots els nens tenien perquè les classes
mitjanes i baixes solien ser analfabetes i per tant no podien oferir
el mateix entorn cultural que les famílies de classes
altes.
L'escola
transimissiva o tradicional és en aquella que es parteix de que els
nens són tots exactament iguals i no saben res, per tant la figura
del mestre que ho sap tot és la més important en aquest tipus
d'escola. Però malgrat ser tots els nens exactament iguals, havia
discriminacions amb els nens que sofrien algun tipus de discapacitat
se'ls enviava amb el psicòleg per a una suposada reinserció en la
classe quan hagués superat les barreres, però després això no era
portat a la pràctica.
El
pas a l'escola constructia és un pas complicat atès que la cal
canviar moltes coses tant en metodologia, com en el pensament de
pares i professors. A l'escola constructivista es parteix de la base
que el nen té una sèrie de coneixements, no tots els nens tenen els
mateixos, per tant una peça clau d'aquesta escola és la diversitat
com explica Tonucci en aquest video i la cooperació de tots per
aconseguir el major nivell de coneixements.
En
conclusió es pot dir que aquest tipus d'escola és molt bona, però
en la societat en la qual vivim actualment cal canviar certes coses
perquè aquest tipus d'escola generi uns resultats que per al govern
i la societat creen correctes, perquè hi ha pares que encara tenen
la mentalitat que el nen ha d'anar a escola a aprendre copiant el que
el professor dicta i després a fer deures, cosa que para Tonucci és
una gran equivocació. Els nens no solament aprenen dels llibres, els
nens aprenen de tot el que els envolta i els atreu, i això és el
que ha d'aprofitar el professor per ensenyar-los.
