martes, 18 de noviembre de 2014

Les competències


El tema d'aquesta setmana són les competències, per realitzar l'entrada utilitzaré la conferència que va donar Antonio Zabala a Eivissa que hem vist en classe i a més ho he complementat amb la lectura dels capítols dos, tres, cinc i set del llibre 11 Ideas clave de Zabala



A l'escola tradicional o també cridada transmisiva se li donava una enorme importància a la memorització, al saber enciclopèdic, al pes de la disciplina i al llibre de text. Però es va voler canviar de tipus d'escola perquè els pedagogs defensaven que per a la memorització era necessari primer un coneixement previ del concepte i que la comprensió només és possible quan l'alumne és ell que a partir de la seva experiència crea la definició d'aquest concepte. Per tant es va passar a l'escola activa la qual es fonamentava en la comprensió dels coneixements, en els processos, en les formes d'organització dels alumnes basada en l'autogestió i a les biblioteques d'aula com a recurs didàctic. Després es va passar a l'escola de competències, a Espanya la primera llei educativa que esmenta les competències és la LOGSE en 1990. Per saber més de com va canviar anar a l'entrada dos d'aquest blog.

Ara anem a explicar les competències que segons Zabala són: 

“La competencia ha de identificar aquello que necesita cualquier persona para dar respuesta a los problemas a los que se enfrentará a lo largo de su vida. Por tanto, competencia consistirá en la intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida mediante acciones en las que se movilizan, al mismo tiempo y de manera interrelacionada, componentes actitudinales, procedimentales y conceptuales”“La competencia ha de identificar aquello que necesita cualquier persona para dar respuesta a los problemas a los que se enfrentará a lo largo de su vida. Por tanto, competencia consistirá en la intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida mediante acciones en las que se movilizan, al mismo tiempo y de manera interrelacionada, componentes actitudinales, procedimentales y conceptuales”


L'adquisició de les competències serveix per formar a alumnes competents que sàpiguen enfrontar-se a partir dels conceptes, procediments i actituds apresos en classe a situacions de la vida real i complexes per tant a l'aula cal tractar també amb situacions complexes i no amb situacions simples que després portin a error o al fet que no sàpiguen enfrontar-se després a situacions reals. Per desenvolupar una acció de forma competent segons Zabala hi ha quatre passos:

 1º Pas: Cal analitzar la situació davant la qual estem de forma complexa, és necessari  

que identifiquem els possibles problemes que pugui ocasionar-nos aquesta situació i     recollir informació que ens pugui ser útil per resoldre els possibles problemes.
2º Pas: A partir de la informació que hem obtingut en el pas anterior hem de revisar   els esquemes d'actuació que hem après, aquests no es duran a terme segurament exactament de la mateixa manera en la qual els hem après si no que sofriran variacions.
3º Pas: Després de l'anàlisi que hem fet en el pas anterior podem seleccionar l'esquema d'actuació que creguem més convenient per a la situació davant la qual estem, sempre cal adaptar aquest esquema a la situació no s'ha d'exposar tal qual l'hem après.
4º Pas: Quan ja hem triat l'esquema d'actuació més adequat, procedim a portar-ho a la pràctica, sempre cal tenir en compte els conceptes, els procediments i les actituds les quals sabem, però sempre fixant-nos en què no es poden aplicar per separat si no que cal fer-les totes juntes per ser competent.

S'és competent doncs quan s'utilitzen els conceptes, els procediments i les actituds corresponents per resoldre un problema davant una situació complexa, en aquest vídeo s'explica molt bé



Ara analitzarem com ensenyar aquestes competències, ho analitzarem a partir de diversos criteris
Segons els criteris relacionats amb la significativitat: cal ensenyar una competència des dels principis psicopedagògics explicats en l'entrada tres d'aquest blog. Així doncs, cal analitzar els coneixements previs de l'alumne en relació als nous conceptes que es volen ensenyar, cal plantejar aquests conceptes de forma significativa i funcional sempre dins de la zona de desenvolupament proper, els nous conceptes han de provocar un conflicte cognitiu per promoure que l'alumne vulgui resoldre aquest conflicte.
Segons criteris relacionats amb la complexitat: per ensenyar una competència cal tenir en compte les seves tres parts: conceptes, procediments i actituds, i a partir de totes aquestes crear situacions complexes en les quals l'alumne aprengui aquesta competència que se li vol ensenyar
Segons criteris relacionats amb el seu caràcter procedimental: s'han d'ensenyar les activitats a partir de situacions significatives i funcionals perquè el procediment pugui ser adquirit i poder ser utilitzat quan sigui necessari.
Segons criteris relacionats amb estar constituïdes per components de tipologia diferent: per als continguts factuals serà millor utilitzar la repetició, organitzacions significatives i associacions, per als conceptes i procediments serà més efectiu utilitzar la significativitat i per a les actituds el professor ha de convertir-se en un model per als seus alumnes. 

Com a últim punt serà com avaluar les competències, aquesta valoració no pot valorar-se de forma numèrica de 0 a 10 com un examen, sinó que s'ha d'avaluar mitjançant l'observació. Els errors en posar en pràctica les competències poden ser per diversos motius: perquè no s'han après ben algun dels tres elements, perquè li costa unir aquests tres elements o perquè té dificultat a l'hora de desenvolupar la competència segons el context.

Com a conclusió cal dir que abans encara que a la llei les competències apareixen des de 1990 no se sentia parlar de les competències tant com ara, perquè ara se sap que és necessari preparar a l'alumne per a la vida real, a la meva época per exemple en el col·legi només es relacionaven les matemàtiques les summes i les restes amb el món real d'anar a comprar pomes per exemple, però ara cal aconseguir que tot es relacioni.


Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) el

martes, 11 de noviembre de 2014

El curriculum

El tema d'aquesta setmana és el curriculum a l'educació primària, per realitzar l'entrada d'avui em basaré en el que hem donat en classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular i en el capítol 4 de La educación primaria. Retos, dilemas y propuestas escrit per Arànega, S. i Domènech.

El curriculum és segons Arànega i Domènech “ el conjunt d'uns continguts disciplinaris i de les destreses i procediments que li són propis i que han de superar-se per entrar amb èxit en el camp laboral o social”. El curriculum és un sistema complex, per això ho explicaré per parts, primer les parts del curriculum, a continuació el curriculum ocult, després el projecte curricular del centre i finalment els continguts. 

Per a que el curriculum sigui útil a les aules és necessari que els centres tinguin poder de decisió, per això es van crear els tres nivells de concreció. El primer nivell de concreció és aquell que es duu a terme des de l'Administració, en aquest nivell es concreta el que cal ensenyar, es donen diverses orientacions sobre com ensenyar i com avaluar,el que s'ha d'ensenyar està divisit per àrees amb la finalitat de facilitar la seva comprensió i en cadascuna d'aquestes àrees hi ha diferents tipus de continguts. El segon nivell de concreció és aquell que es duu a terme als diferents centres, en aquest nivell es concreten els objectius tant generals com a específics, els continguts i la seva prioritat i les diferents metodologies acceptades pel centre, aquest nivell es basa en l'anterior. El tercer nivell de concreció es duu a terme dins de l'aula amb els alumn@s, en aquest nivell es concreten les activitats que es duràn a terme diàriament a l'entorn de l'aula. 

En el curriculum no tot és visible hi ha una part de l'anomenada curriculum ocult que són aquells conceptes, idees o continguts que els alumn@s aprenen inconscientment, sense que el professor tingui intenció d'ensenyar-los. En el vídeo que posaré a continuació ho explica perfectament.



Atès que en el segon nivell de concreció els col·legis han de delimitar els objectius, es va crear el projecte curricular del centre (PCC). Els col·legis per fer que el PCC adequat al nivell de la societat que els envolta han de tenir en compte aspectes com la cultura que els envolta que cada vegada és més diversa i complexa, per això és necessari que el PCC inclogui les relacions dins de l'aula i les relacions dels alumnes amb l'exterior, l'ús de diferents materials i fonts d'informació, el paper del mestre, el paper de l'alumne i el seu treball amb els companys com a iguals i les pautes d'organització del temps, espais i rutines necessàries para determinats aprenentatges, segons Arànega i Domènech. Per elaborar aquest projecte existeixen diferents vies: la primera via és aquella que es basa en el primer nivell de concreció com a punt de referència en aquesta via tots els professors del centre han de conèixer totes les àrees que es concretessin. La segona via és aquella que es crea a partir de la concreció conjunta de les practiques educatives i els professors del centre. La tercera via és aquella que uneix el primer nivell de concreció com a model però també té molt en compte les pràctiques educatives que s'estan duent a terme al centre, per a aquesta via els professors exposen els seus coneixements sobre la seva especialitat i treball que realitzen.

Una part essencial del curriculum són els continguts els quals han d'estar explicats de manera significativa amb ajuda de l'aprenentatge significatiu explicat en l'entrada tres, però sense oblidar que l'alumne participa activament en el seu aprenentatge en relació a tres àmbits: l'interès per participar la qual cosa ens mostra una actitud favorable a l'aprenentatge, l'habilitat que precisa per accedir als continguts i la forma d'interioritzar-los i l'adquisició. Hi ha tres tipus de continguts els procedimentals, els conceptuals i els actitudinals. Els continguts procedimentals són aquells que es refereixen a allò que els alumn@s han de saber fer per adquirir uns coneixements, els procediments són accions ordenades i orientades cap a una meta, perquè sigui més fàcil l'aprenentatge d'aquests procediments és favorable crear una rutina però en diferents àmbits, és a dir que el procediment es realitzi en diferents activitats. Els continguts conceptuals són aquells que els alumn@s han de saber, però és necessari perquè ells comprenguin íntegrament els conceptes que siguin ells els que generalitzin el concepte a partir de la seva experimentació. Els continguts actitudinals són aquelles actituds que l'alumn@ té davant el seu aprenentatge i que per tant ho condiciona, però també es refereix als valors que tenen les seves accions i que per tant influeixen en el seu comportament. Tots aquests continguts han d'ensenyar-se de forma seqüencial, és a dir que segueixin una coherència dins de l'àrea a la qual pertanyen, puguin ser adquirits per tots els alumn@s als quals va dirigit, per a la millor adquisició dels continguts és millor que es relacionin els tres tipus. Respecte als continguts hi ha un gran debat, perquè què s'hauria d'ensenyar?, aquests conceptes els valdran per al futur?, aquestes preguntes no poden ser respostes, si que es creu necessari ensenyar la lectura, l'escriptura i certes operacions matemàtiques com a base però a partir d'aquest moment és molt difícil definir que continguts poden servir-los d'ajuda quan surtin a la vida laboral i social de forma plena d'aquí a uns anys, perquè la societat d'avui dia està en continu canvi.

Per concloure aquesta entrada vull exposar la meva opinió sobre el curriculum, abans quan jo estava en el cicle de batxiller els professors deien és que hem d'ensenyar això perquè estava en el curriculum, però mai m'havia parat a pensar el que realment era un curriculum, jo em quedava amb la idea que era un escrit oficial que vènia des del govern on estaven els continguts que havien de donar els professors en cada assignatura. Però després de la lectura d'aquest capítol m'he adonat de la complexitat d'un curriculum,que no només és contingut si no que també aporta unes bases sobre com ensenyar i explica moltes coses més.



Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) on

martes, 4 de noviembre de 2014

Principis psicopedagògics

Durant aquesta setmana en la classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular hem estat analitzant els deu principis psicopedagògics, a més per fer l'entrada d'avui he utilitzat com a material addicional de lectura el capítol de 6 d'11 Ideas Claves de Zabala.

Abans d'aprofundir en els deu principis primer cal explicar que es basen en l'aprenentatge significatiu que vol dir que l'alumne relaciona el que ja sap i el que vol saber i a partir d'això estableix una sèrie de relacions que li fan aconseguir amb major fluïdesa les competències, segons Zabala “L'aprenentatge és més significatiu quan no només impliqui una memorització comprensiva, sinó quan sigui possible la seva aplicació en contextos diferents”. Aquest tipus d'aprenentatge es dóna en el marc constructivista que ja he comentat en la primera entrada d'aquest blog

Els principis psicopedagògics són el marc conceptual de les teories constructivistes i socioconstructivistas que han creat els diferents investigadors.

1 Esquemes de coneixement i coneixements previs: el coneixement es basa en estructures o esquemes ja existents, per tant per adquirir nous coneixements en necessaris basar-se en els coneixements previs, és a dir els que ja tenien esquematitzats
2 Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs: per aprendre els conceptes nous, aquests han d'estar vinculats amb els conceptes previs, és a dir que la distància entre els conceptes nous i els previs no ha de ser excessiva sinó ajustada.
3 Nivell de desenvolupament: perquè hi hagi un procés d'aprenentatge productiu, és a dir en el qual s'aprengui, és necessari que els conceptes siguin adaptats al nivell de desenvolupament de cada alumne.
4 Zona de desenvolupament proper: aquesta zona és la qual s'ha de moure l'alumne per a l'òptim aprenentatge, tant per el mateix com amb l'ajuda d'uns altres, el mestre ha de promoure l'ajuda entre els companys i a més moure's dins d'aquesta zona. El creador d'aquest concepte és Vigotsky
5 Disposició per a l'aprenentatge: per poder aprendre és important la capacitat cognitiva dels alumnes així com els factors de les capacitats d'equilibri personal, la relació interpersonal i la internació social. És per aquest factor que per exemple de petits quan passava alguna cosa al pati durant la classe tots ho comentàvem i ho solucionàvem per poder seguir correctament amb la classe.
6 Significativitat i funcionalitat: perquè un aprenentatge sigui significatiu ha de ser presentat i adquirit des de la funcionalitat, és necessari fer-los veure que les competències que estan aprenent els serveixen per a alguna cosa. Clar exemple d'això és quan en classe et posaven els problemes com: si tens tres caramels i tres amics quants caramels li dónes a cada amic?
7 Activitat mental i conflicte cognitiu: l'activitat mental la duu a terme l'alumne de manera activa, i el professor ha de proposar el procés d'aprenentatge com un conflicte que s'ha de solucionar, i per tant l'alumne ha de reflexionar.
8 Actitud favorable, sentit i motivació: l'alumne ha de tenir una actitud favorable cap al nou concepte, i per a això existeix la motivació que hi ha de dos tipus: la intrinseca que és la que dóna sentit a les coses i prové de l'alumne i la extrinseca que prové de l'entorn.
9 Autoestima, autoconcepció i expectatives: l'aprenentatge està condicionat per com em veig al jo mateix i com crec que em veuen els altres, el mestre ha de tenir unes bones expectatives de l'alumne per al seu correcte aprenentatge
10 Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició: perquè l'aprenentatge sigui més profund i significatiu és necessari saber com és la teva millor forma d'aprendre.

En el capítol sis d'11 Ideas Clave de Zabala també parla que hi ha quatre tipus d'aprenentatges. L'aprenentatge de fets: els fets són continguts de caràcter descriptiu i concret,només s'ha après un fet quan s'és capaç de relacionar amb un altre concepte associat, per a l'aprenentatge de fets el millor mètode és la repetició fins a arribar a l'automatització del concepte. L'aprenentatge de conceptes: els conceptes són contingut de caràcter abstracte, se sap que aquests continguts s'han après quan se saben relacionar amb l'entorn, el millor mètode per al seu aprenentatge és dotar als conceptes de funcionalitat i significativitat. L'aprenentatge de procediments: un procediment és una acció, per aprendre els procediments és necessària la pràctica d'aquests procediments però sota la tutela d'un professor. L'aprenentatge d'actituds: les actituds engloben valors, actituds i normes, per al seu aprenentatge és necessari una gran implicació per part de l'alumne i una vinculació afectiva, s'aprenen a partir de models.

Com a conclusió puc dir que abans no m'havia parat a pensar que per a la major comprensió de les competències era necessari que l'alumne treballés per si mateix en una determinada zona, abans creia que per a l'aprenentatge el professor tènia que posar el material necessari perquè els alumnes aprenguessin i ara penso que són els alumnes els que demanen aquest material depenent de les seves necessitats.


Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) el