Avaluació

El tema d'aquesta setmana és l'avaluació, per realitzar aquesta entrada utilitzaré la informació donada en classe en la qual hem vist alguns vídeos de Jose Luis Castillo i Jordi Adell, juntament amb la lectura del capítol 11 de 11 Ideas claves de Zabala i amb el document de Neus Sanmartí  Avaluar per aprendre.

Tots els esmentats abans coincideixen que per canviar la metodologia és necessari fer un canvi de forma d'avaluar, perquè en el mètode tradicional i el que encara perviu en l'actualitat és el de fer un examen que condiciona el que els alumnes ha de saber abans d'aquest examen.

Abans d'endinsar-nos en el canvi de manera d'avaluar mirarem aquest esquema

Elaboració propia

Com podem veure en el quadre hi ha tres finalitats: la sumativa que consisteix a mesurar el que han après els alumn@s, la formativa que consisteix a mesurar l'evolució de l'alumn@ i la de diagnostica que és la de mesurar els coneixements previs de l'alumn@. També hi ha diferents moments en els quals es pot realitzar l'avaluació al moment inicial al principi del procés d'aprenentatge, pot ser processual durant el procés d'aprenentatge, i al moment final de l'aprenentatge. I finalment en l'avaluació poden actuar dos agents: els externs com les proves PISA o les PAU; i les internes que hi ha de tres tipus: les heteroavaluació que consisteix que una persona que no és el/la que aprèn l'avalua, l'autoavaluació que consisteix en l'avaluació d'un mateix, i la cooevaluació en la qual s'avaluen entre iguals.

Segons aquest esquema podem dir que l'avaluació tradicional i la que hem rebut la majoria almenys jo, és una avaluació sumativa per veure si hem après, poden dir que és processual perquè hi ha durant el curs però en realitat són petits exàmens finals perquè són al final de cada tema, i finalment l'avaluació sempre era realitzada pel professor, és a dir una heteroavaluació. Cal dir que aquestes proves sempre són amb llapis i paper rares vegades ens han avaluat de forma oral. A més aquests exàmens es puntuen per notes però aquestes notes no reflecteixen exactament que és el que l'alumn@ ha après, com a mostra la imatge de baix. Però, aquesta forma d'avaluar és adequada per avaluar competències? 

La resposta és no, doncs aquesta forma només avalua la capacitat memorística i només serveix per avaluar fets. Per avaluar per competències necessitem més que un simple paper i un llapis. Per avaluar competències i ja que per ser competents necessitem partir de situacions reals és necessari que l'avaluació també impliqui situacions reals, l'objectiu d'avaluar per competències ha de ser ajudar a l'alumn@ al fet que millori el domini de la competència i analitzar en que s'equivoca per poder ajudar-li a millorar.

Hi ha diferents formes d'avaluar per competències com a mostra Neus Sanmartí. Una forma d'anar avaluant i també sebre com està evolucionant l'alumn@ respecte al seu aprenentatge i les seves pròpies reflexions és un diari de classe en el qual s'escrigui tots els dies el que cada un@ a après i el que creu que no sap bé, per a això com esmenta José Luis Castillo en el seu vídeo es necessiten més hores de classe, així doncs també caldria canviar l'organització del temps com esmenti en la sisena entrada, per a José Luis Castillo aquests diaris haurien de ser autoevaluats, és a dir que s'avaluïn ells mateixos, però per a això necessitessin sebre que és el que han d'avaluar-se per això tenen molta importància que aquests criteris els puguin saber tant els pares com els alumnes, actualment el mètode més utilitzat sol ser el de les rubriques. Una altra forma d'avaluar el procés pot ser mitjançant portofolis que ajuden a l'avaluació de l'aprenentatge i a la presentació, i que segons Jordi Adell deurien ser mantinguts tota la vida com a carta de presentació. José Luis Castillo també afegeix altres propostes com l'avaluació individual que consistiria en com un examen amb preguntes de tipus competencial que normalment sempre portessin el verb usar, però aquestes preguntes poden ser canviades per ñ'alumn@ per una altra d'iguals característiques si el professor ho accepta, en aquestes preguntes ha d'existir una relació entre idees i identificar una presa de decisió, aquestes proves seran de forma sorpresa i no tindran una qualificació numèrica. Una altra proposta seria la d'exposar el treball que cada grup a realitzat, des de la cerca d'un objectiu al treball final, tot això serà avaluat entre les mateixes persones del grup i entre els seus companys, no rep una qualificació sinó una valoració i una orientació. I l'última proposta és la que una part de la classe està fent l'avaluació individual i l'altra part de la classe té les preguntes de l'examen individual i comenten entre tots les possibles idees i després les comparen amb les dels seus companys i al dia següent exposen una reflexió de qual hagués estat la millor manera de contestar.

Com a conclusió cal dir que les avaluacions que tots hem tingut i que jo fins ara pensava que eren una forma correcta de mesurar l'aprenentatge no són una bona manera, doncs només agafen una part de la competència i així no es pot avaluar si un alumn@ sap posar en pràctica la competència en un món real, doncs només se'ls hauran avaluat la part de conceptes però la competència té mes parts com els procediments i actituds, i per avaluar tot es necessiten més mètodes i així doncs cal innovar i que hi hagi un veritable canvi a l'educació per competències

¿ Exactamente que significa un 7? #edubateBA

Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) el Dic 12, 2014 at 10:53 PST

L'organització a l'aula

El tema d'aquesta setmana és l'organització a l'aula, per a això hem llegit els capítols 8, 9 i 10 del llibre 11 Ideas Clave de Zabala, a més del parlat en classe, i divendres passat dia 21 de Novembre varem asistir a la conferència de Jurjo Torres a la Seu d'Eivissa i Formentera de la UIB.

Abans d'entrar plenament en l'organització dins de l'aula, parlarem que dins del curriculum que havíem explicat en la quarta entrada, hi ha competències disciplinars, interdisciplinars i metadiscplinars. Les competències disciplinars són aquelles que es basen en un saber científic i estan orientades a una única àrea de coneixement, és a dir es poden desenvolupar en aquesta àrea. Les competències interdiciplinars són aquelles que relacionen conceptes de dos o mes àrees de coneixement, per tant es poden desenvolupar en diferents àrees. Finalment estan les metadiscplinars que no es poden relacionar directament amb una àrea si no que està present en totes com és la solidaritat, per això no es poden ensenyar estrictament en una àrea sinó que ha de fomentar-se en totes, i per solucionar aquest problema s'ha creat una àrea anomenada “àrea comuna”, però aquesta no ha de ser una assignatura o àrea tradicional sinó que ha de fomentar les experiències per crear actituds i procediments

És important donar un enfocament globalitzador a les competències i als continguts d'aquestes, l'enfocament globalitzador és com diu Zabala “ segons el qual tota unitat de la intervenció hauria de partir (…) d'una situació propera a la realitat de l'alumne, que li resulti interessant i li plantegi qüestions a les quals hagi de donar resposta”. En partir de situacions reals el llibre de text tradicionalment utilitzat no és de molta ajuda, per això es planteja una polèmica Llibre de text si o no?. Aquesta polèmica ve enfocada per com va dir Jurjo Torres en la seva conferència, els llibres són d'unes editorials i aquestes estan controlades per organitzacions religioses que l'única cosa que pretenen és donar una determinada visió de la vida, que els convé a ells per al seu propi benefici. Per tant és necessari que els professors siguin capaços de crear els seus propis continguts adaptats a la seva classe. Per això jo opino que no és necessari l'ús del llibre de text exclusivament.

Ara si anem amb el que es pot dir pròpiament organització a l'aula, hi ha tres tipus:

-L'organització de l'espai: cal tenir en compte l'espai de l'aula en la qual treballem i si és necessari utilitzar altres zones tant del col·legi com del barri on està en centre escolar. També és necessari per a l'organització de les taules en classe que tipus de competència volem que adquireixin i com van a fer-ho, la forma tradicional és estar en files de dues en dues mirant a la pissarra i per tant al professor, la meva experiència ha estat que en primària he estat sempre així i al moment en el qual ens manaven fer alguna cosa en grup calia moure les cadires cap a enrere o d'alguna forma en la qual ens veiéssim i escoltéssim tots els membres del grup, també era un problema a l'hora que tots exposàvem les nostres idees, doncs si estaves en primera fila i parlava el de l'última tots s'havien de girar. Per això ara que tampoc és el professor el que té tot el coneixement si no que entre tots ho construeixen haurien de desaparèixer aquest model de col·locar les taules, i actualitzar-ho per un com remarcava Jurjo Torres en la seva conferència en el qual tots puguin veure a tots i escoltar-se.

-L'organització del temps: actualment en els horaris dels nens de primària les classes estan dividides per assignatures i per temps, que algunes vegades dura 45 minuts i altres vegades d'una hora, com es pot veure en l'exemple de baix. Però aquesta organització del temps no és favorable per a l'ensenyament de competències, doncs hi ha processos com la negociació d'objectius, el plantejament de la situació de la realitat, la identificació dels problemes que se'ns planteja aquesta situació i la selecció o construcció de l'esquema d'actuació no poden realitzar-se en sessions separades, i una hora és un temps molt curt per a la realització de totes aquestes activitats, d'altra banda les activitats d'exercització del procediment necessita sessions de curta durada.

-L'organització social: l'organització social ha de tenir en compte el procés d'aprenentatge de la competència i que competències, així poden dividir-se en:

·Gran grup que és tota la classe, i s'utilitza a l'inici del procés i al final del procés

·Grups heterogenis s'utilitzen per fomentar la cooperació, l'ajuda entre iguals, la responsabilitat, l'autonomia i la resolució de conflictes

·Grups flexibles homogenis o heterogenis apropiats per al treball dels procediments

·Treball individual per a les activitats en què l'alumne és autònom

Per a l'ensenyament de competències també és un factor important l'ambient que hi ha en classe, la relació entre el professor i els alumnes, i entre els propis alumnes, per tant el professor ha d'adaptar l'actuació docent per als seus alumnes, comptar amb la participació dels alumnes per crear el coneixement, plantejar-los reptes que estiguin dins de zona de desenvolupament proper amb la finalitat de que puguin aconseguir-les sense frustrar-se, per això també ha de donar confiança i promoure l'autoestima i la autorealizació. Tots aquests conceptes estan relacionats amb els principis psicopedagògics explicats en la tercera entrada

Com a conclusió cal dir que al meu entendre cal anar avançant cap a una nova organització de l'aula on es reforci la participació i l'ajuda entre companys, perquè abans estava molt bé el model de tots mirant al professor perquè era la metodologia que es plantejava, però ara hi ha una nova metodologia en la qual és necessari adaptar l'aula i fins i tot sortir d'ella.

Ejemplo de un horario de un alumno de sexto de primaria #edubateBA #organizacioneneelaula

Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) el Dic 12, 2014 at 4:24 PST