El tema d'aquesta setmana és l'avaluació, per realitzar aquesta entrada utilitzaré la informació donada en classe en la qual hem vist alguns vídeos de Jose Luis Castillo i Jordi Adell, juntament amb la lectura del capítol 11 de 11 Ideas claves de Zabala i amb el document de Neus Sanmartí Avaluar per aprendre.
Tots els esmentats abans coincideixen que per canviar la metodologia és necessari fer un canvi de forma d'avaluar, perquè en el mètode tradicional i el que encara perviu en l'actualitat és el de fer un examen que condiciona el que els alumnes ha de saber abans d'aquest examen.
Abans d'endinsar-nos en el canvi de manera d'avaluar mirarem aquest esquema
Elaboració propia
Com
podem veure en el quadre hi ha tres finalitats: la sumativa que
consisteix a mesurar el que han après els alumn@s, la formativa que
consisteix a mesurar l'evolució de l'alumn@ i la de diagnostica que
és la de mesurar els coneixements previs de l'alumn@. També hi ha
diferents moments en els quals es pot realitzar l'avaluació al
moment inicial al principi del procés d'aprenentatge, pot ser processual durant el procés d'aprenentatge, i al moment final de
l'aprenentatge. I finalment en l'avaluació poden actuar dos agents:
els externs com les proves PISA o les PAU; i les internes que hi
ha de tres tipus: les heteroavaluació que consisteix que una
persona que no és el/la que aprèn l'avalua, l'autoavaluació que
consisteix en l'avaluació d'un mateix, i la cooevaluació en la
qual s'avaluen entre iguals.
Segons aquest esquema podem dir que l'avaluació tradicional i la que hem rebut la majoria almenys jo, és una avaluació sumativa per veure si hem après, poden dir que és processual perquè hi ha durant el curs però en realitat són petits exàmens finals perquè són al final de cada tema, i finalment l'avaluació sempre era realitzada pel professor, és a dir una heteroavaluació. Cal dir que aquestes proves sempre són amb llapis i paper rares vegades ens han avaluat de forma oral. A més aquests exàmens es puntuen per notes però aquestes notes no reflecteixen exactament que és el que l'alumn@ ha après, com a mostra la imatge de baix. Però, aquesta forma d'avaluar és adequada per avaluar competències?
La resposta és no, doncs aquesta forma només avalua la capacitat memorística i només serveix per avaluar fets. Per avaluar per competències necessitem més que un simple paper i un llapis. Per avaluar competències i ja que per ser competents necessitem partir de situacions reals és necessari que l'avaluació també impliqui situacions reals, l'objectiu d'avaluar per competències ha de ser ajudar a l'alumn@ al fet que millori el domini de la competència i analitzar en que s'equivoca per poder ajudar-li a millorar.
Hi ha diferents formes d'avaluar per competències com a mostra Neus Sanmartí. Una forma d'anar avaluant i també sebre com està evolucionant l'alumn@ respecte al seu aprenentatge i les seves pròpies reflexions és un diari de classe en el qual s'escrigui tots els dies el que cada un@ a après i el que creu que no sap bé, per a això com esmenta José Luis Castillo en el seu vídeo es necessiten més hores de classe, així doncs també caldria canviar l'organització del temps com esmenti en la sisena entrada, per a José Luis Castillo aquests diaris haurien de ser autoevaluats, és a dir que s'avaluïn ells mateixos, però per a això necessitessin sebre que és el que han d'avaluar-se per això tenen molta importància que aquests criteris els puguin saber tant els pares com els alumnes, actualment el mètode més utilitzat sol ser el de les rubriques. Una altra forma d'avaluar el procés pot ser mitjançant portofolis que ajuden a l'avaluació de l'aprenentatge i a la presentació, i que segons Jordi Adell deurien ser mantinguts tota la vida com a carta de presentació. José Luis Castillo també afegeix altres propostes com l'avaluació individual que consistiria en com un examen amb preguntes de tipus competencial que normalment sempre portessin el verb usar, però aquestes preguntes poden ser canviades per ñ'alumn@ per una altra d'iguals característiques si el professor ho accepta, en aquestes preguntes ha d'existir una relació entre idees i identificar una presa de decisió, aquestes proves seran de forma sorpresa i no tindran una qualificació numèrica. Una altra proposta seria la d'exposar el treball que cada grup a realitzat, des de la cerca d'un objectiu al treball final, tot això serà avaluat entre les mateixes persones del grup i entre els seus companys, no rep una qualificació sinó una valoració i una orientació. I l'última proposta és la que una part de la classe està fent l'avaluació individual i l'altra part de la classe té les preguntes de l'examen individual i comenten entre tots les possibles idees i després les comparen amb les dels seus companys i al dia següent exposen una reflexió de qual hagués estat la millor manera de contestar.
Com a conclusió cal dir que les avaluacions que tots hem tingut i que jo fins ara pensava que eren una forma correcta de mesurar l'aprenentatge no són una bona manera, doncs només agafen una part de la competència i així no es pot avaluar si un alumn@ sap posar en pràctica la competència en un món real, doncs només se'ls hauran avaluat la part de conceptes però la competència té mes parts com els procediments i actituds, i per avaluar tot es necessiten més mètodes i així doncs cal innovar i que hi hagi un veritable canvi a l'educació per competències
Segons aquest esquema podem dir que l'avaluació tradicional i la que hem rebut la majoria almenys jo, és una avaluació sumativa per veure si hem après, poden dir que és processual perquè hi ha durant el curs però en realitat són petits exàmens finals perquè són al final de cada tema, i finalment l'avaluació sempre era realitzada pel professor, és a dir una heteroavaluació. Cal dir que aquestes proves sempre són amb llapis i paper rares vegades ens han avaluat de forma oral. A més aquests exàmens es puntuen per notes però aquestes notes no reflecteixen exactament que és el que l'alumn@ ha après, com a mostra la imatge de baix. Però, aquesta forma d'avaluar és adequada per avaluar competències?
La resposta és no, doncs aquesta forma només avalua la capacitat memorística i només serveix per avaluar fets. Per avaluar per competències necessitem més que un simple paper i un llapis. Per avaluar competències i ja que per ser competents necessitem partir de situacions reals és necessari que l'avaluació també impliqui situacions reals, l'objectiu d'avaluar per competències ha de ser ajudar a l'alumn@ al fet que millori el domini de la competència i analitzar en que s'equivoca per poder ajudar-li a millorar.
Hi ha diferents formes d'avaluar per competències com a mostra Neus Sanmartí. Una forma d'anar avaluant i també sebre com està evolucionant l'alumn@ respecte al seu aprenentatge i les seves pròpies reflexions és un diari de classe en el qual s'escrigui tots els dies el que cada un@ a après i el que creu que no sap bé, per a això com esmenta José Luis Castillo en el seu vídeo es necessiten més hores de classe, així doncs també caldria canviar l'organització del temps com esmenti en la sisena entrada, per a José Luis Castillo aquests diaris haurien de ser autoevaluats, és a dir que s'avaluïn ells mateixos, però per a això necessitessin sebre que és el que han d'avaluar-se per això tenen molta importància que aquests criteris els puguin saber tant els pares com els alumnes, actualment el mètode més utilitzat sol ser el de les rubriques. Una altra forma d'avaluar el procés pot ser mitjançant portofolis que ajuden a l'avaluació de l'aprenentatge i a la presentació, i que segons Jordi Adell deurien ser mantinguts tota la vida com a carta de presentació. José Luis Castillo també afegeix altres propostes com l'avaluació individual que consistiria en com un examen amb preguntes de tipus competencial que normalment sempre portessin el verb usar, però aquestes preguntes poden ser canviades per ñ'alumn@ per una altra d'iguals característiques si el professor ho accepta, en aquestes preguntes ha d'existir una relació entre idees i identificar una presa de decisió, aquestes proves seran de forma sorpresa i no tindran una qualificació numèrica. Una altra proposta seria la d'exposar el treball que cada grup a realitzat, des de la cerca d'un objectiu al treball final, tot això serà avaluat entre les mateixes persones del grup i entre els seus companys, no rep una qualificació sinó una valoració i una orientació. I l'última proposta és la que una part de la classe està fent l'avaluació individual i l'altra part de la classe té les preguntes de l'examen individual i comenten entre tots les possibles idees i després les comparen amb les dels seus companys i al dia següent exposen una reflexió de qual hagués estat la millor manera de contestar.
Com a conclusió cal dir que les avaluacions que tots hem tingut i que jo fins ara pensava que eren una forma correcta de mesurar l'aprenentatge no són una bona manera, doncs només agafen una part de la competència i així no es pot avaluar si un alumn@ sap posar en pràctica la competència en un món real, doncs només se'ls hauran avaluat la part de conceptes però la competència té mes parts com els procediments i actituds, i per avaluar tot es necessiten més mètodes i així doncs cal innovar i que hi hagi un veritable canvi a l'educació per competències
No hay comentarios:
Publicar un comentario