lunes, 8 de diciembre de 2014

Avaluació


El tema d'aquesta setmana és l'avaluació, per realitzar aquesta entrada utilitzaré la informació donada en classe en la qual hem vist alguns vídeos de Jose Luis Castillo i Jordi Adell, juntament amb la lectura del capítol 11 de 11 Ideas claves de Zabala i amb el document de Neus Sanmartí  Avaluar per aprendre.



Tots els esmentats abans coincideixen que per canviar la metodologia és necessari fer un canvi de forma d'avaluar, perquè en el mètode tradicional i el que encara perviu en l'actualitat és el de fer un examen que condiciona el que els alumnes ha de saber abans d'aquest examen.

Abans d'endinsar-nos en el canvi de manera d'avaluar mirarem aquest esquema

Elaboració propia

Com podem veure en el quadre hi ha tres finalitats: la sumativa que consisteix a mesurar el que han après els alumn@s, la formativa que consisteix a mesurar l'evolució de l'alumn@ i la de diagnostica que és la de mesurar els coneixements previs de l'alumn@. També hi ha diferents moments en els quals es pot realitzar l'avaluació al moment inicial al principi del procés d'aprenentatge, pot ser processual durant el procés d'aprenentatge, i al moment final de l'aprenentatge. I finalment en l'avaluació poden actuar dos agents: els externs com les proves PISA o les PAU; i les internes que hi ha de tres tipus: les heteroavaluació que consisteix que una persona que no és el/la que aprèn l'avalua, l'autoavaluació que consisteix en l'avaluació d'un mateix, i la cooevaluació en la qual s'avaluen entre iguals.

Segons aquest esquema podem dir que l'avaluació tradicional i la que hem rebut la majoria almenys jo, és una avaluació sumativa per veure si hem après, poden dir que és processual perquè hi ha durant el curs però en realitat són petits exàmens finals perquè són al final de cada tema, i finalment l'avaluació sempre era realitzada pel professor, és a dir una heteroavaluació. Cal dir que aquestes proves sempre són amb llapis i paper rares vegades ens han avaluat de forma oral. A més aquests exàmens es puntuen per notes però aquestes notes no reflecteixen exactament que és el que l'alumn@ ha après, com a mostra la imatge de baix. Però, aquesta forma d'avaluar és adequada per avaluar competències? 

La resposta és no, doncs aquesta forma només avalua la capacitat memorística i només serveix per avaluar fets. Per avaluar per competències necessitem més que un simple paper i un llapis. Per avaluar competències i ja que per ser competents necessitem partir de situacions reals és necessari que l'avaluació també impliqui situacions reals, l'objectiu d'avaluar per competències ha de ser ajudar a l'alumn@ al fet que millori el domini de la competència i analitzar en que s'equivoca per poder ajudar-li a millorar.

Hi ha diferents formes d'avaluar per competències com a mostra Neus Sanmartí. Una forma d'anar avaluant i també sebre com està evolucionant l'alumn@ respecte al seu aprenentatge i les seves pròpies reflexions és un diari de classe en el qual s'escrigui tots els dies el que cada un@ a après i el que creu que no sap bé, per a això com esmenta José Luis Castillo en el seu vídeo es necessiten més hores de classe, així doncs també caldria canviar l'organització del temps com esmenti en la sisena entrada, per a José Luis Castillo aquests diaris haurien de ser autoevaluats, és a dir que s'avaluïn ells mateixos, però per a això necessitessin sebre que és el que han d'avaluar-se per això tenen molta importància que aquests criteris els puguin saber tant els pares com els alumnes, actualment el mètode més utilitzat sol ser el de les rubriques. Una altra forma d'avaluar el procés pot ser mitjançant portofolis que ajuden a l'avaluació de l'aprenentatge i a la presentació, i que segons Jordi Adell deurien ser mantinguts tota la vida com a carta de presentació. José Luis Castillo també afegeix altres propostes com l'avaluació individual que consistiria en com un examen amb preguntes de tipus competencial que normalment sempre portessin el verb usar, però aquestes preguntes poden ser canviades per ñ'alumn@ per una altra d'iguals característiques si el professor ho accepta, en aquestes preguntes ha d'existir una relació entre idees i identificar una presa de decisió, aquestes proves seran de forma sorpresa i no tindran una qualificació numèrica. Una altra proposta seria la d'exposar el treball que cada grup a realitzat, des de la cerca d'un objectiu al treball final, tot això serà avaluat entre les mateixes persones del grup i entre els seus companys, no rep una qualificació sinó una valoració i una orientació. I l'última proposta és la que una part de la classe està fent l'avaluació individual i l'altra part de la classe té les preguntes de l'examen individual i comenten entre tots les possibles idees i després les comparen amb les dels seus companys i al dia següent exposen una reflexió de qual hagués estat la millor manera de contestar.

Com a conclusió cal dir que les avaluacions que tots hem tingut i que jo fins ara pensava que eren una forma correcta de mesurar l'aprenentatge no són una bona manera, doncs només agafen una part de la competència i així no es pot avaluar si un alumn@ sap posar en pràctica la competència en un món real, doncs només se'ls hauran avaluat la part de conceptes però la competència té mes parts com els procediments i actituds, i per avaluar tot es necessiten més mètodes i així doncs cal innovar i que hi hagi un veritable canvi a l'educació per competències


Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) el


martes, 2 de diciembre de 2014

L'organització a l'aula



El tema d'aquesta setmana és l'organització a l'aula, per a això hem llegit els capítols 8, 9 i 10 del llibre 11 Ideas Clave de Zabala, a més del parlat en classe, i divendres passat dia 21 de Novembre varem asistir a la conferència de Jurjo Torres a la Seu d'Eivissa i Formentera de la UIB.


Abans d'entrar plenament en l'organització dins de l'aula, parlarem que dins del curriculum que havíem explicat en la quarta entrada, hi ha competències disciplinars, interdisciplinars i metadiscplinars. Les competències disciplinars són aquelles que es basen en un saber científic i estan orientades a una única àrea de coneixement, és a dir es poden desenvolupar en aquesta àrea. Les competències interdiciplinars són aquelles que relacionen conceptes de dos o mes àrees de coneixement, per tant es poden desenvolupar en diferents àrees. Finalment estan les metadiscplinars que no es poden relacionar directament amb una àrea si no que està present en totes com és la solidaritat, per això no es poden ensenyar estrictament en una àrea sinó que ha de fomentar-se en totes, i per solucionar aquest problema s'ha creat una àrea anomenada “àrea comuna”, però aquesta no ha de ser una assignatura o àrea tradicional sinó que ha de fomentar les experiències per crear actituds i procediments



És important donar un enfocament globalitzador a les competències i als continguts d'aquestes, l'enfocament globalitzador és com diu Zabala “ segons el qual tota unitat de la intervenció hauria de partir (…) d'una situació propera a la realitat de l'alumne, que li resulti interessant i li plantegi qüestions a les quals hagi de donar resposta”. En partir de situacions reals el llibre de text tradicionalment utilitzat no és de molta ajuda, per això es planteja una polèmica Llibre de text si o no?. Aquesta polèmica ve enfocada per com va dir Jurjo Torres en la seva conferència, els llibres són d'unes editorials i aquestes estan controlades per organitzacions religioses que l'única cosa que pretenen és donar una determinada visió de la vida, que els convé a ells per al seu propi benefici. Per tant és necessari que els professors siguin capaços de crear els seus propis continguts adaptats a la seva classe. Per això jo opino que no és necessari l'ús del llibre de text exclusivament.



Ara si anem amb el que es pot dir pròpiament organització a l'aula, hi ha tres tipus:

-L'organització de l'espai: cal tenir en compte l'espai de l'aula en la qual treballem i si és necessari utilitzar altres zones tant del col·legi com del barri on està en centre escolar. També és necessari per a l'organització de les taules en classe que tipus de competència volem que adquireixin i com van a fer-ho, la forma tradicional és estar en files de dues en dues mirant a la pissarra i per tant al professor, la meva experiència ha estat que en primària he estat sempre així i al moment en el qual ens manaven fer alguna cosa en grup calia moure les cadires cap a enrere o d'alguna forma en la qual ens veiéssim i escoltéssim tots els membres del grup, també era un problema a l'hora que tots exposàvem les nostres idees, doncs si estaves en primera fila i parlava el de l'última tots s'havien de girar. Per això ara que tampoc és el professor el que té tot el coneixement si no que entre tots ho construeixen haurien de desaparèixer aquest model de col·locar les taules, i actualitzar-ho per un com remarcava Jurjo Torres en la seva conferència en el qual tots puguin veure a tots i escoltar-se.
-L'organització del temps: actualment en els horaris dels nens de primària les classes estan dividides per assignatures i per temps, que algunes vegades dura 45 minuts i altres vegades d'una hora, com es pot veure en l'exemple de baix. Però aquesta organització del temps no és favorable per a l'ensenyament de competències, doncs hi ha processos com la negociació d'objectius, el plantejament de la situació de la realitat, la identificació dels problemes que se'ns planteja aquesta situació i la selecció o construcció de l'esquema d'actuació no poden realitzar-se en sessions separades, i una hora és un temps molt curt per a la realització de totes aquestes activitats, d'altra banda les activitats d'exercització del procediment necessita sessions de curta durada.
-L'organització social: l'organització social ha de tenir en compte el procés d'aprenentatge de la competència i que competències, així poden dividir-se en:
·Gran grup que és tota la classe, i s'utilitza a l'inici del procés i al final del procés
·Grups heterogenis s'utilitzen per fomentar la cooperació, l'ajuda entre iguals, la responsabilitat, l'autonomia i la resolució de conflictes
·Grups flexibles homogenis o heterogenis apropiats per al treball dels procediments
·Treball individual per a les activitats en què l'alumne és autònom



Per a l'ensenyament de competències també és un factor important l'ambient que hi ha en classe, la relació entre el professor i els alumnes, i entre els propis alumnes, per tant el professor ha d'adaptar l'actuació docent per als seus alumnes, comptar amb la participació dels alumnes per crear el coneixement, plantejar-los reptes que estiguin dins de zona de desenvolupament proper amb la finalitat de que puguin aconseguir-les sense frustrar-se, per això també ha de donar confiança i promoure l'autoestima i la autorealizació. Tots aquests conceptes estan relacionats amb els principis psicopedagògics explicats en la tercera entrada



Com a conclusió cal dir que al meu entendre cal anar avançant cap a una nova organització de l'aula on es reforci la participació i l'ajuda entre companys, perquè abans estava molt bé el model de tots mirant al professor perquè era la metodologia que es plantejava, però ara hi ha una nova metodologia en la qual és necessari adaptar l'aula i fins i tot sortir d'ella.



Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) el

martes, 18 de noviembre de 2014

Les competències


El tema d'aquesta setmana són les competències, per realitzar l'entrada utilitzaré la conferència que va donar Antonio Zabala a Eivissa que hem vist en classe i a més ho he complementat amb la lectura dels capítols dos, tres, cinc i set del llibre 11 Ideas clave de Zabala



A l'escola tradicional o també cridada transmisiva se li donava una enorme importància a la memorització, al saber enciclopèdic, al pes de la disciplina i al llibre de text. Però es va voler canviar de tipus d'escola perquè els pedagogs defensaven que per a la memorització era necessari primer un coneixement previ del concepte i que la comprensió només és possible quan l'alumne és ell que a partir de la seva experiència crea la definició d'aquest concepte. Per tant es va passar a l'escola activa la qual es fonamentava en la comprensió dels coneixements, en els processos, en les formes d'organització dels alumnes basada en l'autogestió i a les biblioteques d'aula com a recurs didàctic. Després es va passar a l'escola de competències, a Espanya la primera llei educativa que esmenta les competències és la LOGSE en 1990. Per saber més de com va canviar anar a l'entrada dos d'aquest blog.

Ara anem a explicar les competències que segons Zabala són: 

“La competencia ha de identificar aquello que necesita cualquier persona para dar respuesta a los problemas a los que se enfrentará a lo largo de su vida. Por tanto, competencia consistirá en la intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida mediante acciones en las que se movilizan, al mismo tiempo y de manera interrelacionada, componentes actitudinales, procedimentales y conceptuales”“La competencia ha de identificar aquello que necesita cualquier persona para dar respuesta a los problemas a los que se enfrentará a lo largo de su vida. Por tanto, competencia consistirá en la intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida mediante acciones en las que se movilizan, al mismo tiempo y de manera interrelacionada, componentes actitudinales, procedimentales y conceptuales”


L'adquisició de les competències serveix per formar a alumnes competents que sàpiguen enfrontar-se a partir dels conceptes, procediments i actituds apresos en classe a situacions de la vida real i complexes per tant a l'aula cal tractar també amb situacions complexes i no amb situacions simples que després portin a error o al fet que no sàpiguen enfrontar-se després a situacions reals. Per desenvolupar una acció de forma competent segons Zabala hi ha quatre passos:

 1º Pas: Cal analitzar la situació davant la qual estem de forma complexa, és necessari  

que identifiquem els possibles problemes que pugui ocasionar-nos aquesta situació i     recollir informació que ens pugui ser útil per resoldre els possibles problemes.
2º Pas: A partir de la informació que hem obtingut en el pas anterior hem de revisar   els esquemes d'actuació que hem après, aquests no es duran a terme segurament exactament de la mateixa manera en la qual els hem après si no que sofriran variacions.
3º Pas: Després de l'anàlisi que hem fet en el pas anterior podem seleccionar l'esquema d'actuació que creguem més convenient per a la situació davant la qual estem, sempre cal adaptar aquest esquema a la situació no s'ha d'exposar tal qual l'hem après.
4º Pas: Quan ja hem triat l'esquema d'actuació més adequat, procedim a portar-ho a la pràctica, sempre cal tenir en compte els conceptes, els procediments i les actituds les quals sabem, però sempre fixant-nos en què no es poden aplicar per separat si no que cal fer-les totes juntes per ser competent.

S'és competent doncs quan s'utilitzen els conceptes, els procediments i les actituds corresponents per resoldre un problema davant una situació complexa, en aquest vídeo s'explica molt bé



Ara analitzarem com ensenyar aquestes competències, ho analitzarem a partir de diversos criteris
Segons els criteris relacionats amb la significativitat: cal ensenyar una competència des dels principis psicopedagògics explicats en l'entrada tres d'aquest blog. Així doncs, cal analitzar els coneixements previs de l'alumne en relació als nous conceptes que es volen ensenyar, cal plantejar aquests conceptes de forma significativa i funcional sempre dins de la zona de desenvolupament proper, els nous conceptes han de provocar un conflicte cognitiu per promoure que l'alumne vulgui resoldre aquest conflicte.
Segons criteris relacionats amb la complexitat: per ensenyar una competència cal tenir en compte les seves tres parts: conceptes, procediments i actituds, i a partir de totes aquestes crear situacions complexes en les quals l'alumne aprengui aquesta competència que se li vol ensenyar
Segons criteris relacionats amb el seu caràcter procedimental: s'han d'ensenyar les activitats a partir de situacions significatives i funcionals perquè el procediment pugui ser adquirit i poder ser utilitzat quan sigui necessari.
Segons criteris relacionats amb estar constituïdes per components de tipologia diferent: per als continguts factuals serà millor utilitzar la repetició, organitzacions significatives i associacions, per als conceptes i procediments serà més efectiu utilitzar la significativitat i per a les actituds el professor ha de convertir-se en un model per als seus alumnes. 

Com a últim punt serà com avaluar les competències, aquesta valoració no pot valorar-se de forma numèrica de 0 a 10 com un examen, sinó que s'ha d'avaluar mitjançant l'observació. Els errors en posar en pràctica les competències poden ser per diversos motius: perquè no s'han après ben algun dels tres elements, perquè li costa unir aquests tres elements o perquè té dificultat a l'hora de desenvolupar la competència segons el context.

Com a conclusió cal dir que abans encara que a la llei les competències apareixen des de 1990 no se sentia parlar de les competències tant com ara, perquè ara se sap que és necessari preparar a l'alumne per a la vida real, a la meva época per exemple en el col·legi només es relacionaven les matemàtiques les summes i les restes amb el món real d'anar a comprar pomes per exemple, però ara cal aconseguir que tot es relacioni.


Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) el

martes, 11 de noviembre de 2014

El curriculum

El tema d'aquesta setmana és el curriculum a l'educació primària, per realitzar l'entrada d'avui em basaré en el que hem donat en classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular i en el capítol 4 de La educación primaria. Retos, dilemas y propuestas escrit per Arànega, S. i Domènech.

El curriculum és segons Arànega i Domènech “ el conjunt d'uns continguts disciplinaris i de les destreses i procediments que li són propis i que han de superar-se per entrar amb èxit en el camp laboral o social”. El curriculum és un sistema complex, per això ho explicaré per parts, primer les parts del curriculum, a continuació el curriculum ocult, després el projecte curricular del centre i finalment els continguts. 

Per a que el curriculum sigui útil a les aules és necessari que els centres tinguin poder de decisió, per això es van crear els tres nivells de concreció. El primer nivell de concreció és aquell que es duu a terme des de l'Administració, en aquest nivell es concreta el que cal ensenyar, es donen diverses orientacions sobre com ensenyar i com avaluar,el que s'ha d'ensenyar està divisit per àrees amb la finalitat de facilitar la seva comprensió i en cadascuna d'aquestes àrees hi ha diferents tipus de continguts. El segon nivell de concreció és aquell que es duu a terme als diferents centres, en aquest nivell es concreten els objectius tant generals com a específics, els continguts i la seva prioritat i les diferents metodologies acceptades pel centre, aquest nivell es basa en l'anterior. El tercer nivell de concreció es duu a terme dins de l'aula amb els alumn@s, en aquest nivell es concreten les activitats que es duràn a terme diàriament a l'entorn de l'aula. 

En el curriculum no tot és visible hi ha una part de l'anomenada curriculum ocult que són aquells conceptes, idees o continguts que els alumn@s aprenen inconscientment, sense que el professor tingui intenció d'ensenyar-los. En el vídeo que posaré a continuació ho explica perfectament.



Atès que en el segon nivell de concreció els col·legis han de delimitar els objectius, es va crear el projecte curricular del centre (PCC). Els col·legis per fer que el PCC adequat al nivell de la societat que els envolta han de tenir en compte aspectes com la cultura que els envolta que cada vegada és més diversa i complexa, per això és necessari que el PCC inclogui les relacions dins de l'aula i les relacions dels alumnes amb l'exterior, l'ús de diferents materials i fonts d'informació, el paper del mestre, el paper de l'alumne i el seu treball amb els companys com a iguals i les pautes d'organització del temps, espais i rutines necessàries para determinats aprenentatges, segons Arànega i Domènech. Per elaborar aquest projecte existeixen diferents vies: la primera via és aquella que es basa en el primer nivell de concreció com a punt de referència en aquesta via tots els professors del centre han de conèixer totes les àrees que es concretessin. La segona via és aquella que es crea a partir de la concreció conjunta de les practiques educatives i els professors del centre. La tercera via és aquella que uneix el primer nivell de concreció com a model però també té molt en compte les pràctiques educatives que s'estan duent a terme al centre, per a aquesta via els professors exposen els seus coneixements sobre la seva especialitat i treball que realitzen.

Una part essencial del curriculum són els continguts els quals han d'estar explicats de manera significativa amb ajuda de l'aprenentatge significatiu explicat en l'entrada tres, però sense oblidar que l'alumne participa activament en el seu aprenentatge en relació a tres àmbits: l'interès per participar la qual cosa ens mostra una actitud favorable a l'aprenentatge, l'habilitat que precisa per accedir als continguts i la forma d'interioritzar-los i l'adquisició. Hi ha tres tipus de continguts els procedimentals, els conceptuals i els actitudinals. Els continguts procedimentals són aquells que es refereixen a allò que els alumn@s han de saber fer per adquirir uns coneixements, els procediments són accions ordenades i orientades cap a una meta, perquè sigui més fàcil l'aprenentatge d'aquests procediments és favorable crear una rutina però en diferents àmbits, és a dir que el procediment es realitzi en diferents activitats. Els continguts conceptuals són aquells que els alumn@s han de saber, però és necessari perquè ells comprenguin íntegrament els conceptes que siguin ells els que generalitzin el concepte a partir de la seva experimentació. Els continguts actitudinals són aquelles actituds que l'alumn@ té davant el seu aprenentatge i que per tant ho condiciona, però també es refereix als valors que tenen les seves accions i que per tant influeixen en el seu comportament. Tots aquests continguts han d'ensenyar-se de forma seqüencial, és a dir que segueixin una coherència dins de l'àrea a la qual pertanyen, puguin ser adquirits per tots els alumn@s als quals va dirigit, per a la millor adquisició dels continguts és millor que es relacionin els tres tipus. Respecte als continguts hi ha un gran debat, perquè què s'hauria d'ensenyar?, aquests conceptes els valdran per al futur?, aquestes preguntes no poden ser respostes, si que es creu necessari ensenyar la lectura, l'escriptura i certes operacions matemàtiques com a base però a partir d'aquest moment és molt difícil definir que continguts poden servir-los d'ajuda quan surtin a la vida laboral i social de forma plena d'aquí a uns anys, perquè la societat d'avui dia està en continu canvi.

Per concloure aquesta entrada vull exposar la meva opinió sobre el curriculum, abans quan jo estava en el cicle de batxiller els professors deien és que hem d'ensenyar això perquè estava en el curriculum, però mai m'havia parat a pensar el que realment era un curriculum, jo em quedava amb la idea que era un escrit oficial que vènia des del govern on estaven els continguts que havien de donar els professors en cada assignatura. Però després de la lectura d'aquest capítol m'he adonat de la complexitat d'un curriculum,que no només és contingut si no que també aporta unes bases sobre com ensenyar i explica moltes coses més.



Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) on

martes, 4 de noviembre de 2014

Principis psicopedagògics

Durant aquesta setmana en la classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular hem estat analitzant els deu principis psicopedagògics, a més per fer l'entrada d'avui he utilitzat com a material addicional de lectura el capítol de 6 d'11 Ideas Claves de Zabala.

Abans d'aprofundir en els deu principis primer cal explicar que es basen en l'aprenentatge significatiu que vol dir que l'alumne relaciona el que ja sap i el que vol saber i a partir d'això estableix una sèrie de relacions que li fan aconseguir amb major fluïdesa les competències, segons Zabala “L'aprenentatge és més significatiu quan no només impliqui una memorització comprensiva, sinó quan sigui possible la seva aplicació en contextos diferents”. Aquest tipus d'aprenentatge es dóna en el marc constructivista que ja he comentat en la primera entrada d'aquest blog

Els principis psicopedagògics són el marc conceptual de les teories constructivistes i socioconstructivistas que han creat els diferents investigadors.

1 Esquemes de coneixement i coneixements previs: el coneixement es basa en estructures o esquemes ja existents, per tant per adquirir nous coneixements en necessaris basar-se en els coneixements previs, és a dir els que ja tenien esquematitzats
2 Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs: per aprendre els conceptes nous, aquests han d'estar vinculats amb els conceptes previs, és a dir que la distància entre els conceptes nous i els previs no ha de ser excessiva sinó ajustada.
3 Nivell de desenvolupament: perquè hi hagi un procés d'aprenentatge productiu, és a dir en el qual s'aprengui, és necessari que els conceptes siguin adaptats al nivell de desenvolupament de cada alumne.
4 Zona de desenvolupament proper: aquesta zona és la qual s'ha de moure l'alumne per a l'òptim aprenentatge, tant per el mateix com amb l'ajuda d'uns altres, el mestre ha de promoure l'ajuda entre els companys i a més moure's dins d'aquesta zona. El creador d'aquest concepte és Vigotsky
5 Disposició per a l'aprenentatge: per poder aprendre és important la capacitat cognitiva dels alumnes així com els factors de les capacitats d'equilibri personal, la relació interpersonal i la internació social. És per aquest factor que per exemple de petits quan passava alguna cosa al pati durant la classe tots ho comentàvem i ho solucionàvem per poder seguir correctament amb la classe.
6 Significativitat i funcionalitat: perquè un aprenentatge sigui significatiu ha de ser presentat i adquirit des de la funcionalitat, és necessari fer-los veure que les competències que estan aprenent els serveixen per a alguna cosa. Clar exemple d'això és quan en classe et posaven els problemes com: si tens tres caramels i tres amics quants caramels li dónes a cada amic?
7 Activitat mental i conflicte cognitiu: l'activitat mental la duu a terme l'alumne de manera activa, i el professor ha de proposar el procés d'aprenentatge com un conflicte que s'ha de solucionar, i per tant l'alumne ha de reflexionar.
8 Actitud favorable, sentit i motivació: l'alumne ha de tenir una actitud favorable cap al nou concepte, i per a això existeix la motivació que hi ha de dos tipus: la intrinseca que és la que dóna sentit a les coses i prové de l'alumne i la extrinseca que prové de l'entorn.
9 Autoestima, autoconcepció i expectatives: l'aprenentatge està condicionat per com em veig al jo mateix i com crec que em veuen els altres, el mestre ha de tenir unes bones expectatives de l'alumne per al seu correcte aprenentatge
10 Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició: perquè l'aprenentatge sigui més profund i significatiu és necessari saber com és la teva millor forma d'aprendre.

En el capítol sis d'11 Ideas Clave de Zabala també parla que hi ha quatre tipus d'aprenentatges. L'aprenentatge de fets: els fets són continguts de caràcter descriptiu i concret,només s'ha après un fet quan s'és capaç de relacionar amb un altre concepte associat, per a l'aprenentatge de fets el millor mètode és la repetició fins a arribar a l'automatització del concepte. L'aprenentatge de conceptes: els conceptes són contingut de caràcter abstracte, se sap que aquests continguts s'han après quan se saben relacionar amb l'entorn, el millor mètode per al seu aprenentatge és dotar als conceptes de funcionalitat i significativitat. L'aprenentatge de procediments: un procediment és una acció, per aprendre els procediments és necessària la pràctica d'aquests procediments però sota la tutela d'un professor. L'aprenentatge d'actituds: les actituds engloben valors, actituds i normes, per al seu aprenentatge és necessari una gran implicació per part de l'alumne i una vinculació afectiva, s'aprenen a partir de models.

Com a conclusió puc dir que abans no m'havia parat a pensar que per a la major comprensió de les competències era necessari que l'alumne treballés per si mateix en una determinada zona, abans creia que per a l'aprenentatge el professor tènia que posar el material necessari perquè els alumnes aprenguessin i ara penso que són els alumnes els que demanen aquest material depenent de les seves necessitats.


Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) el

martes, 21 de octubre de 2014

El pas de l'escola transmissiva a l'escola constructiva

El tema de l'entrada d'avui és el pas de l'escola transimissiva o tradicional a l'escola constructiva. Per fer aquesta entrada em basaré en el que he llegit en els capítols de l'un al quatre en el llibre Ensenyar o aprendre de Francesco Tonucci i en un la seva conferència donada divendres passat dia 17 d'octubre de 2014 en la UIB, que em va ser molt útil perquè jo abans pensava que el millor per ensenyar als nens era el model actual de dividir-los per edats, però després d'aquesta conferència m'ha fet reflexionar i adonar-me que cal dividir als nens per classes però segons el coneixement que ells tinguin de base.



Per poder explicar el pas de l'escola transmissiva a l'escola constructiva cal obsevar que tradicionalment i segons les paraules de Tonucci “hi havia una escola per a tots, però orientada per a pocs” això vol dir com a partir de la Segona Guerra Mundial hi ha hagut un canvi de mentalitat i s'ha realitzat l'escolarització de tota la població en edat escolar, però sense tenir en compte que ja no tots els alumnes tenien la base cultural que ofereien les famílies i que en aquesta societat no tots els nens tenien perquè les classes mitjanes i baixes solien ser analfabetes i per tant no podien oferir el mateix entorn cultural que les famílies de classes altes.

L'escola transimissiva o tradicional és en aquella que es parteix de que els nens són tots exactament iguals i no saben res, per tant la figura del mestre que ho sap tot és la més important en aquest tipus d'escola. Però malgrat ser tots els nens exactament iguals, havia discriminacions amb els nens que sofrien algun tipus de discapacitat se'ls enviava amb el psicòleg per a una suposada reinserció en la classe quan hagués superat les barreres, però després això no era portat a la pràctica.

El pas a l'escola constructia és un pas complicat atès que la cal canviar moltes coses tant en metodologia, com en el pensament de pares i professors. A l'escola constructivista es parteix de la base que el nen té una sèrie de coneixements, no tots els nens tenen els mateixos, per tant una peça clau d'aquesta escola és la diversitat com explica Tonucci en aquest video i la cooperació de tots per aconseguir el major nivell de coneixements.

En conclusió es pot dir que aquest tipus d'escola és molt bona, però en la societat en la qual vivim actualment cal canviar certes coses perquè aquest tipus d'escola generi uns resultats que per al govern i la societat creen correctes, perquè hi ha pares que encara tenen la mentalitat que el nen ha d'anar a escola a aprendre copiant el que el professor dicta i després a fer deures, cosa que para Tonucci és una gran equivocació. Els nens no solament aprenen dels llibres, els nens aprenen de tot el que els envolta i els atreu, i això és el que ha d'aprofitar el professor per ensenyar-los.



martes, 14 de octubre de 2014

Finalitats de l'educació

Durant aquesta setmana hem estat analitzant els dos tipus d'ensenyament. D'una banda hem vist que l'escola propadeutica té com a principal objectiu la selecció dels millors alumnes per a la universitat, això ho fan mitjançant els exàmens que es realitzen en certs nivells per a segons el govern determinar qui serveix i qui no serveix per estudiar. Aquest tipus d'escola és la que han viscut fins fa poc temps, i encara segueix havent-hi escletxes d'ella, atès que per exemple en nivell de batxiller només està orientat cap a la prova d'accés a la universitat, els estudis se centren només en el que pugui sortir en aquesta aquesta prova. En el costat oposat està l'escola de competències la qual el seu principal objectiu és que l'alumne adquireixi una sèrie de competències o aptituds per poder desenvolupar-se de forma plena en la vida, això no pot dur-se a la pràctica en la seva forma completa atès que l'educació actual està passant progressivament d'un tipus d'escola a l'altra, encara queda temps per a que l'escola de competències estigui plenament acceptada tant pel govern, per les famílies com pels col·legis. Hi ha en col·legis en els quals ja es comença a treballar en el que es diuen projectes els quals pretenen que els alumnes intentin buscar la informació per ells mateixos amb l'ajuda del professor, d'aquesta forma aconseguiran aptituds per quan surtin a la vida laboral puguin per exemple buscar un treball per diferents vies.



jueves, 2 de octubre de 2014

Presentació

Jo soc Sandra Raya alumna de primer del Grau d'Educació Primaria a la Universitat de la UIB i en aquest blog vaig a fer una entrada setmanal sobre el que anirem aprenent en l'assignatura de Bases didactiques i disseny curricular