martes, 4 de noviembre de 2014

Principis psicopedagògics

Durant aquesta setmana en la classe de Bases Didàctiques i Disseny Curricular hem estat analitzant els deu principis psicopedagògics, a més per fer l'entrada d'avui he utilitzat com a material addicional de lectura el capítol de 6 d'11 Ideas Claves de Zabala.

Abans d'aprofundir en els deu principis primer cal explicar que es basen en l'aprenentatge significatiu que vol dir que l'alumne relaciona el que ja sap i el que vol saber i a partir d'això estableix una sèrie de relacions que li fan aconseguir amb major fluïdesa les competències, segons Zabala “L'aprenentatge és més significatiu quan no només impliqui una memorització comprensiva, sinó quan sigui possible la seva aplicació en contextos diferents”. Aquest tipus d'aprenentatge es dóna en el marc constructivista que ja he comentat en la primera entrada d'aquest blog

Els principis psicopedagògics són el marc conceptual de les teories constructivistes i socioconstructivistas que han creat els diferents investigadors.

1 Esquemes de coneixement i coneixements previs: el coneixement es basa en estructures o esquemes ja existents, per tant per adquirir nous coneixements en necessaris basar-se en els coneixements previs, és a dir els que ja tenien esquematitzats
2 Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs: per aprendre els conceptes nous, aquests han d'estar vinculats amb els conceptes previs, és a dir que la distància entre els conceptes nous i els previs no ha de ser excessiva sinó ajustada.
3 Nivell de desenvolupament: perquè hi hagi un procés d'aprenentatge productiu, és a dir en el qual s'aprengui, és necessari que els conceptes siguin adaptats al nivell de desenvolupament de cada alumne.
4 Zona de desenvolupament proper: aquesta zona és la qual s'ha de moure l'alumne per a l'òptim aprenentatge, tant per el mateix com amb l'ajuda d'uns altres, el mestre ha de promoure l'ajuda entre els companys i a més moure's dins d'aquesta zona. El creador d'aquest concepte és Vigotsky
5 Disposició per a l'aprenentatge: per poder aprendre és important la capacitat cognitiva dels alumnes així com els factors de les capacitats d'equilibri personal, la relació interpersonal i la internació social. És per aquest factor que per exemple de petits quan passava alguna cosa al pati durant la classe tots ho comentàvem i ho solucionàvem per poder seguir correctament amb la classe.
6 Significativitat i funcionalitat: perquè un aprenentatge sigui significatiu ha de ser presentat i adquirit des de la funcionalitat, és necessari fer-los veure que les competències que estan aprenent els serveixen per a alguna cosa. Clar exemple d'això és quan en classe et posaven els problemes com: si tens tres caramels i tres amics quants caramels li dónes a cada amic?
7 Activitat mental i conflicte cognitiu: l'activitat mental la duu a terme l'alumne de manera activa, i el professor ha de proposar el procés d'aprenentatge com un conflicte que s'ha de solucionar, i per tant l'alumne ha de reflexionar.
8 Actitud favorable, sentit i motivació: l'alumne ha de tenir una actitud favorable cap al nou concepte, i per a això existeix la motivació que hi ha de dos tipus: la intrinseca que és la que dóna sentit a les coses i prové de l'alumne i la extrinseca que prové de l'entorn.
9 Autoestima, autoconcepció i expectatives: l'aprenentatge està condicionat per com em veig al jo mateix i com crec que em veuen els altres, el mestre ha de tenir unes bones expectatives de l'alumne per al seu correcte aprenentatge
10 Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició: perquè l'aprenentatge sigui més profund i significatiu és necessari saber com és la teva millor forma d'aprendre.

En el capítol sis d'11 Ideas Clave de Zabala també parla que hi ha quatre tipus d'aprenentatges. L'aprenentatge de fets: els fets són continguts de caràcter descriptiu i concret,només s'ha après un fet quan s'és capaç de relacionar amb un altre concepte associat, per a l'aprenentatge de fets el millor mètode és la repetició fins a arribar a l'automatització del concepte. L'aprenentatge de conceptes: els conceptes són contingut de caràcter abstracte, se sap que aquests continguts s'han après quan se saben relacionar amb l'entorn, el millor mètode per al seu aprenentatge és dotar als conceptes de funcionalitat i significativitat. L'aprenentatge de procediments: un procediment és una acció, per aprendre els procediments és necessària la pràctica d'aquests procediments però sota la tutela d'un professor. L'aprenentatge d'actituds: les actituds engloben valors, actituds i normes, per al seu aprenentatge és necessari una gran implicació per part de l'alumne i una vinculació afectiva, s'aprenen a partir de models.

Com a conclusió puc dir que abans no m'havia parat a pensar que per a la major comprensió de les competències era necessari que l'alumne treballés per si mateix en una determinada zona, abans creia que per a l'aprenentatge el professor tènia que posar el material necessari perquè els alumnes aprenguessin i ara penso que són els alumnes els que demanen aquest material depenent de les seves necessitats.


Una foto publicada por Sandra Raya (@s_96_raya) el

No hay comentarios:

Publicar un comentario