Durant
aquesta setmana en la classe de Bases Didàctiques i Disseny
Curricular hem estat analitzant els deu principis psicopedagògics, a
més per fer l'entrada d'avui he utilitzat com a material addicional
de lectura el capítol de 6 d'11
Ideas Claves de
Zabala.
Abans
d'aprofundir en els deu principis primer cal explicar que es basen en
l'aprenentatge significatiu que vol dir que l'alumne relaciona el que
ja sap i el que vol saber i a partir d'això estableix una sèrie de
relacions que li fan aconseguir amb major fluïdesa les competències,
segons Zabala “L'aprenentatge és més significatiu quan no només
impliqui una memorització comprensiva, sinó quan sigui possible la
seva aplicació en contextos diferents”. Aquest tipus
d'aprenentatge es dóna en el marc constructivista que ja he comentat
en la primera entrada d'aquest blog
Els
principis psicopedagògics són el marc conceptual de les teories
constructivistes i socioconstructivistas que han creat els diferents
investigadors.
1
Esquemes de coneixement i coneixements previs: el coneixement es basa
en estructures o esquemes ja existents, per tant per adquirir nous
coneixements en necessaris basar-se en els coneixements previs, és a
dir els que ja tenien esquematitzats
2
Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements
previs: per aprendre els conceptes nous, aquests han d'estar
vinculats amb els conceptes previs, és a dir que la distància entre
els conceptes nous i els previs no ha de ser excessiva sinó
ajustada.
3
Nivell de desenvolupament: perquè hi hagi un procés d'aprenentatge
productiu, és a dir en el qual s'aprengui, és necessari que els
conceptes siguin adaptats al nivell de desenvolupament de cada
alumne.
4
Zona de desenvolupament proper: aquesta zona és la qual s'ha de
moure l'alumne per a l'òptim aprenentatge, tant per el mateix com
amb l'ajuda d'uns altres, el mestre ha de promoure l'ajuda entre els
companys i a més moure's dins d'aquesta zona. El creador d'aquest
concepte és Vigotsky
5
Disposició per a l'aprenentatge: per poder aprendre és important la
capacitat cognitiva dels alumnes així com els factors de les
capacitats d'equilibri personal, la relació interpersonal i la
internació social. És per aquest factor que per exemple de petits
quan passava alguna cosa al pati durant la classe tots ho comentàvem
i ho solucionàvem per poder seguir correctament amb la classe.
6
Significativitat i funcionalitat: perquè un aprenentatge sigui
significatiu ha de ser presentat i adquirit des de la funcionalitat,
és necessari fer-los veure que les competències que estan aprenent
els serveixen per a alguna cosa. Clar exemple d'això és quan en
classe et posaven els problemes com: si tens tres caramels i tres
amics quants caramels li dónes a cada amic?
7
Activitat mental i conflicte cognitiu: l'activitat mental la duu a
terme l'alumne de manera activa, i el professor ha de proposar el
procés d'aprenentatge com un conflicte que s'ha de solucionar, i per
tant l'alumne ha de reflexionar.
8
Actitud favorable, sentit i motivació: l'alumne ha de tenir una
actitud favorable cap al nou concepte, i per a això existeix la
motivació que hi ha de dos tipus: la intrinseca que és la que dóna
sentit a les coses i prové de l'alumne i la extrinseca que prové de
l'entorn.
9
Autoestima, autoconcepció i expectatives: l'aprenentatge està
condicionat per com em veig al jo mateix i com crec que em veuen els
altres, el mestre ha de tenir unes bones expectatives de l'alumne per
al seu correcte aprenentatge
10
Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició: perquè
l'aprenentatge sigui més profund i significatiu és necessari saber
com és la teva millor forma d'aprendre.
En
el capítol sis d'11 Ideas Clave de Zabala també parla que hi ha
quatre tipus d'aprenentatges. L'aprenentatge de fets: els fets són
continguts de caràcter descriptiu i concret,només s'ha après un
fet quan s'és capaç de relacionar amb un altre concepte associat,
per a l'aprenentatge de fets el millor mètode és la repetició fins
a arribar a l'automatització del concepte. L'aprenentatge de
conceptes: els conceptes són contingut de caràcter abstracte, se
sap que aquests continguts s'han après quan se saben relacionar amb
l'entorn, el millor mètode per al seu aprenentatge és dotar als
conceptes de funcionalitat i significativitat. L'aprenentatge de
procediments: un procediment és una acció, per aprendre els
procediments és necessària la pràctica d'aquests procediments però
sota la tutela d'un professor. L'aprenentatge d'actituds: les
actituds engloben valors, actituds i normes, per al seu aprenentatge
és necessari una gran implicació per part de l'alumne i una
vinculació afectiva, s'aprenen a partir de models.
Com
a conclusió puc dir que abans no m'havia parat a pensar que per a la
major comprensió de les competències era necessari que l'alumne
treballés per si mateix en una determinada zona, abans creia que per
a l'aprenentatge el professor tènia que posar el material necessari
perquè els alumnes aprenguessin i ara penso que són els alumnes els
que demanen aquest material depenent de les seves necessitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario